Pantà de la Llosa del Cavall (Solsonès)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Volcà del Croscat (Garrotxa)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

El Portitxol (Alt Empordà)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Roc de Santa (Pallars Jussà)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Coves de Can Riera (Baix Llobregat)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Serres de Pàndols-Cavalls (Terra Alta)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Estany d'Ivars i Vila-sana (Pla d'Urgell)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Cala Roques Planes (Baix Empordà)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Llengots, Vall de Lord (Solsonès)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat (Baix Llobregat)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Serra LLarga, Vall de Lord (Solsonès)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els Tres Salts (Bages)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Cingles de Tavertet (Osona)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Cingles de Fontfreda (Garrotxa)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Estany d'Ivars i Vila-sana (Pla d'Urgell)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Puigcercós (Pallars Jussà)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Roc de Santa (Pallars Jussà)

Fotografies de paisatges geològics de Jordi Lluís Pi (2010-2019), Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

previous arrow
next arrow
Shadow
Slider

Què és la geologia?

La geologia és la ciència que estudia la composició, l’estructura, la morfologia, l’evolució i l’edat de la Terra. La geologia té com objectiu generar models que expliquin l’acció dels diferents processos que intervenen en l’evolució del planeta i per extensió d’altres planetes.

Una ciència molt desconeguda

La geologia com a ciència de la Terra té un fort lligam amb les societats humanes des de que existeixen malgrat que sovint es una ciència poc popular i força desconeguda. Des del Neolític les societats humanes busquen recursos minerals, modifiquen el paisatge i des de molt abans ha estat amenaçades per perills geològics com terratrèmols, erupcions i fins i tot tsunamis. El coneixement geològic per tant va lligat al desenvolupament humà i la necessitat de fer més perdible l’entorn.

Com d’altres ciències naturals, va tenir un gran impuls a l’edat moderna quan va tenir un paper rellevant no solament explicant per exemple l’edat de la terra, també en la formulació de teories tant importants com la de l’evolució de les espècies. A l’actualitat els/les geòlegs/gues segueixen estudiant l’evolució de la Terra i els processos que s’hi donen però tenen un paper rellevant en la gestió del territori, la recerca de recursos minerals i energètics i la prevenció de riscos geològics.

Per a què serveix la geologia?

Una resposta ràpida i senzilla seria: “Per saber què hi ha sota els nostres peus”. Aquest coneixement del subsol és bàsic per a la societat, ja que ens proporciona seguretat i la possibilitat d’utilitzar molts recursos naturals. Per aquest motiu, la geologia té nombroses especialitats que permeten l’estudi detallat i variat del medi físic aplicat als interessos de la nostra societat.

 

La geologia comença al camp

El coneixement geològic comença al camp. El geòleg/òloga és com un detectiu que recorre la superfície terrestre buscant pistes i situant-les en un mapa. Aquestes pistes són les roques, la seva disposició i el seu contingut (fòssils, minerals, estructures, etc). Amb l’anàlisi de les roques es vol saber com i on es van formar i si han estat deformades per processos tectònics. D’aquesta manera, el geòleg/òloga llegeix les roques com si fossin les pàgines que queden d’un llibre petri gegantí amb la història de la Terra i, a partir de les pàgines a què té accés, intenta reconstruir el llibre sencer.

Objectius de la geologia

Els estudis geològics poden tenir diverses temàtiques amb objectius concrets diferents. Aquí veiem una selecció de les més importants:

1. Cartografia geològica

Ja hem vist que la geologia comença al camp. El geòleg/òloga busca dades, les situa sobre un mapa i construeix el mapa geològic, que esdevé l’eina bàsica per a totes les altres activitats.

En què treballen els geòlges/òlogues que fan cartografia geològica? 

Mapes geològics – Estratigrafia – Sedimentologia – Talls geològics – Geomorfologia – Tectònica

2. La història geològica

Ens explica quina ha estat l’evolució de la Terra i els processos geològics des del seu inici fins a l’actualitat. Això ens permet entendre processos actuals a partir del passat.

En què treballen els geòlegs/òlogues que es dediquen a escriure fan la història geològica?

Coneixement científic – Estratigrafia – Sedimentologia – Tectònica – Petrologia – Geomorfologia – Paleogeografia – Mineralogia – Paleontologia

3. La geotècnia

L’estudi del subsol, la geotècnia, ens permet conèixer les seves característiques mecàniques. Aquest coneixement és fonamental per tal que les construccions, superficials o subterrànies, siguin segures.

En què treballen els geòlegs/òlogues que fan geotècnia?

Fonaments d’edificis – Carreteres – Autopistes – Ferrocarrils – Túnels – Enginyeria civil – Sondeigs – Assaigs “in situ” – Mecànica de les roques – Seguiment durant la construcció

4. El medi ambient

Determinar el grau d’afectació mediambiental, tant en la superfície com en el subsol, és fonamental per tal d’actuar en casos de contaminació, per evitar-ne la propagació i per portar a terme la descontaminació.

En què treballen els geòlegs/òlogues del medi ambient?

Abocadors – Sòls contaminats – Gestió de residus urbans, industrials i agraris – Plans de restauració en activitats extractives – Estudi d’impacte ambiental        

5. Els recursos hídrics

Portar a terme prospeccions i la gestió dels aqüífers per tal de garantir l’accés a l’aigua a tothom, un recurs natural tan valuós com escàs.

En què treballen els hidrogeòlegs/òlogues?

Prospecció d’aigües subterrànies en un medi porós – Prospecció d’aigües subterrànies en un medi càrstic – Comportament dels aqüífers superficials – Control de les aigües subterrànies en obres d’enginyeria hidràulica  

6. Recursos energètics

Conèixer i gestionar els recursos energètics, ja siguin renovables o no renovables. Actualment, la nostra societat encara es basa en el consum de combustibles fòssils, com el petroli, el gas o el carbó. És feina de la geologia estudiar i fomentar el pas cap a una societat energètica sostenible          

En què treballen els geòlegs/òlogues del camp dels recursos energètics?

Prospecció d’hidrocarburs – Quantificació dels jaciments d’hidrocarburs – Explotació de jaciments de petroli i gas – Prospecció d’anomalies geotèrmiques – Aprofitament de l’energia geotèrmica profunda – Aprofitament de l’energia geotèrmica superficial – Obtenció d’energia a partir de la dinàmica marina

7. Els riscos naturals

L’estudi dels riscos naturals ens permet minimitzar-ne l’impacte a la nostra societat i reduir les pèrdues tant econòmiques com humanes. Per a molts dels riscos, com per exemple els terratrèmols, no es pot preveure exactament quan succeiran, però l’estudi geològic sí que pot definir àrees amb un grau de risc elevat que impliqui una normativa constructiva sismoresistent.

En què treballen els geòlegs/òlogues en el camp dels riscos naturals?

Terratrèmols – Erupcions volcàniques – Inundacions – Moviements del terreny – Allaus de neu Esfondraments d’origen geològic – Esfondraments d’origen antròpic   

8. La mineria

Des de l’època prehistòrica, l’ús dels minerals en la nostra societat és cada vegada més elevat . Utilitzem minerals diàriament, des de la pasta de dents fins a la bateria del mòbil. Els estudis geològics permeten determinar la situació dels jaciments i les seves reserves.

En què treballen els geòlegs/òlogues en mineria?

Prospecció minera en general – Localització i quantificació del jaciment mineral – Estudi de la gènesi dels minerals – Estudi de l’estructura cristal·logràfica per a aplicacions practiques -Control de seguretat d’explotacions mineres – Prospecció de minerals rars molt útils en els components tecnològics

9. El patrimoni geològic

La societat actual és conscient que cal conèixer, inventariar i protegir el patrimoni geològic, ja sigui per  interès científic com divulgatiu. Molts parcs nacionals i naturals d’arreu del món són de temàtica geològica. En els darrers anys hi ha hagut una gran proliferació de demanda de nous geoparcs de la UNESCO. L’interès de la gent per la geologia augmenta cada vegada més, tal com es pot comprovar per l’increment de material divulgatiu, tant en suport paper com digital o plafons sobre el terreny.

En què treballen els geòlegs/òlogues del patrimoni?

Elaboració d’inventaris de punts d’interès geològic – Parcs nacionals o naturals de temàtica geològica – Fer de guies al camp – Creació i supervisió de material divulgatiu – Excavacions de jaciments paleontològics- Estudi i classificació de fòssils – Avaluació per a la protecció del patrimoni geològic – Museus amb temàtica geològica        

10. Les aigües hidrotermals

L’ús d’aigües minerals com a teràpia és conegut des de l’antiguitat. El seu estudi i la seva gestió garanteixen un aprofitament òptim.

En què treballen els geòlegs/òlogues especialistes en hidrotermalisme?

Prospeccions d’aigües termals subterrànies – Gestió dels aqüífers termals – Assessorament en institucions tipus balnearis    

11. L’ordenació del territori

El coneixement de la geologia territorial és una eina fonamental en els processos de planificació i execució de plans urbanístics i gestió del territori. Per exemple, per a evitar construccions en zones inundables.

En què treballen els geòlegs/òlogues gestors del territori?

Assessorament a l’administració pública – Plans de restauració en zones extractives a cel obert – Gestió, protecció i ordenació del paisatge – Creació de catàlegs de paisatges

12. Geologia marina

Els fons marins tenen un gran interès geològic des de molts punts de vista. El més evident és pels processos que afecten a les costes (i platges) on viu una gran part de la població mundial. Però al fons marí (i dels llacs) també hi ha el registre sedimentari dels canvis oceanogràfics, climàtics i geogràfics  que ha patit la Terra a part de la seva història i per tant el seu coneixement es crític per explicar el que veiem també a zones emergides i generar models que expliquin el canvi climàtic.

Els fons marins també son font d’important riscos geològics, lligats a processos sovint ignorats. Alhora que font d’amenaces també son font de recursos, tant minerals com energètics.

En què treballen els geòlegs/òlogues marins?

Estudi de l’evolució costanera – Processos d’erosió i sedimentació marina a les platges – Recursos naturals submarins – Assessorament en infraestructures de comunicació, com els cables submarins

Reptes de futur 

El repte principal de la geologia és compartit amb totes les ciències: aconseguir una gestió eficaç i sostenible del planeta.

L’aportació del geòleg/òloga és indispensable en diversos aspectes d’aquest repte compartit, i el rang d’escala dels objectius en els quals pot incidir van des de l’àmbit urbà fins a l’escala planetària.

  1. Proporcionar informació i eines orientades a la presa de decisions.
  2. Impulsar estratègies per a la mitigació i prevenció dels riscos geològics.   
  3. Incorporar els nous escenaris de canvi climàtic a l’anàlisi de la perillositat.
  4. Impulsar l’ús de recursos energètics que evitin l’escalfament global, com la geotèrmia.
  5. Gestionar de forma eficaç i segura els residus i la contaminació.
  6. Analitzar l’impacte del canvi climàtic 
  7. Divulgar el patrimoni geològic.
  8. Revaloració del territori rural amb el patrimoni geològic, millorant les condicions de la població local.
Close Bitnami banner
Bitnami